Norddeutsche Mende-Rundfunk GmbH

.

No es pot parlar de la marca Nordmende sense fer referència als orígens i les circumstàncies històriques que van ser determinants en la seva creació.

Cal doncs situar-nos a l’any 1923 en el que Otto Hermann Mende , (n. 3. Febrer de 1885 a Dorfhain ; † el 1940 a Dresde)  i Rudolf Muller van fundar la companyia “Ràdio H. Mende GMBH” a la ciutat de Dresden.

Inicialment va fabricar materials elèctrics però després va diversificar la seva producció a components per a ràdio.

El 1925 la companyia va contractar els serveis d’Ulrich Günther com a director tècnic, provinent de Koch & Sterzel, empresa especialitzada bàsicament en tecnologia d’alta tensió i raigs X. Günther  va aportar la seva patent  “Audionempfànger mit gleichbleibender Dàmpfung” (Receptors d’àudio amb atenuació constant). Fet el qual va ocasionar que aquest sistema constés a partir de llavors en l’anagrama de l’empresa.

Aquest mateix any s’incorporà a l’empresa com a gerent de vendes Martin Mende (n. Desembre de 1898 a Dresde ; † el 1982 a Bremen), nebot del fundador Hermann Mende. 

Martin Mende va obtenir un poder notarial, es va convertir en soci i, al cap d’uns anys, en director general.

Aquest any la firma ja comptava ja amb 3.000 empleats i obrers  que els va permetre tenir unes vendes de 2.000 radioreceptors per a us domèstic. Es va convertir en una de les empreses més grans d’Alemania

El 1931 la producció d’aparells de radioreceptors va arribar a 111.000
El 1936 Mende se situa en el segon lloc de quota de mercat només per darrera de Telefunken.

&

Un de cada tres receptors de 2 circuits i 3 válvules fabricats a Alemania era un Mende. La producció anual ronda els 250.000 dispositius amb una plantilla de prop de 3.000 empleats.

Mende fabrica gairebé tots els components, com ara xassís, jocs de bobines, interruptors d’eix, condensadors, peces tornejades, blindatges, nuclis de ferro d’alta freqüència, carcasses, etc.

Durant els anys de la II Guerra Mundial, l’empresa va canviar la producció a la fabricació d’armament.

Després de la mort d’Otto Hermann Mende el 1940, i al final del conflicte, la fàbrica va ser destruïda a causa de llargs i pesats atacs aeris aliats que van assolar Dresden.

Finalment la Unió Soviètica va desmantellar el que va quedar i ho van portar a Rússia com a trofeu de guerra incloent-hi el maquinari i tota la documentació que van trobar sobre nous dissenys d’equips electrònics.

Martin Mende es va trasl·ladar a Bremen i va fundar amb 18 empleats una nova empresa anomenada Norddeutsche Mende Rundfunk GmbH, Bremen  a les antigues naus de la fàbrica d’avions Focke-Wulf a (Bremen-Hemelingen).

Però les autoritats del govern comunista de la República Democràtica Alemanya es van oposar que el nom de Mende aparegués en la raó social de la nova empresa i per això va ser canviat pel nou nom i marca de fàbrica «Nordmende» a l’Alemania  occidental. La primera ràdio es va construir el 1948.
L’empresa a créixer ràpidament fins a convertir-se en una de les empreses d’electrònica d’entreteniment més importants.

La nova empresa va tornar a emplear 700 persones i es van fabricar els primers receptors de ràdio VHF (Freqüència Modulada)
A la postguerra, la companyia es va convertir ràpidament en un dels principals fabricants d’electrònica de consum, consolidant-se gràcies a una hàbil estratègia de màrqueting i a noms de productes evocadors inspirats en òperes com Carmen , Fidelio, Otello, Rigoletto.

Fins aquest any el aparells s’anunciaven i sortien amb l’etiqueta de Nord MENDE de forma que la paraula nord era molt petita respecte de Mende. A partir d’aquest any el logo de la marca ja va ser NordMende tal i con es pot apreciar en els gràfics.

L’empresa es trasllada a Diedrich-Wilkens-Straße al mateix Bremen – Hemelingen que disposa de sales de producció més grans.
Quan va sorgir la demanda de receptors de televisió el 1953, l’empresa ja estava preparada. Els enginyers de desenvolupament interns portaven treballant en la planificació des del 1950, cosa que va garantir que la producció pogués començar segons el previst.

Construcció de les naus per acollir les cadenes de producció de televisors en la nova fàbrica.

L’empresa es va traslladar a la nova fàbrica de televisors de 12.000 m², que en aquell moment era la fàbrica de televisors més moderna de Europa. El nombre d’empleats era d’aproximadament 2500 (com a comparació: SABA aproximadament 1600 empleats, inclosa la construcció de telèfons, Grundig aproximadament 8600, inclosa la producció de cintes i la tecnologia d’estudi, així com la tecnologia d’oficina (Triumph-Adler)).
A causa de la creixent demanda, l’empresa també va créixer i va obrir sucursals al nord d’Alemanya: Wildeshausen (1964), Bremerhaven (1969), Sittensen (1970) i ​​Verden (1972).
Nordmende amb seu a Bremen era considerada innovadora, amb idees noves i enginyoses. Per exemple, Nordmende va produir el primer televisor amb control remot ultrasònic sense fils el 1961.

El 18 de febrer de 1959, Martin Mende (a l’esquerra) rep de mans de l’alcalde de Bremen, Wilhelm Kaisen, la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de la República Federal Alemana

En aquest any s’inicia la producció del primer televisor en color, Spectra Color Studio TV

El 1969 els fills de Martin Mende, Herman (a l’esquerra) i Karl (a la dreta) es fan càrrec de la companyia.
A la dècada de 1970, les televisions de Nordmende eren conegudes pels seus innovadors xassís, altament modulars i aïllats en el camp del processament de senyal separats per la xarxa, així com per una inspecció final complexa dels dispositius Lliurats.