
A la dècada dels anys 40 del segle passat neixen a Espanya moltes de les indústries dedicades a la fabricació d’aparells de ràdio com una necessitat davant la impossibilitat de les importacions per satisfer una demanda que va creixent malgrat el nivell econòmic molt pobre d’aquests anys. A més de marques ja establertes com Philips, Telefunken o Marconi, se’n creen d’altres com Vica, Invicta, Optimus, Iberia, Inter, etc. que cobreixen la demanda del mercat.
Importància rellevant van tenir els receptors de ràdio fabricats per professionals i petits industrials que es van dedicar al muntatge i venda de manera independent i paral·lela a les indústries radioelèctriques espanyoles.
Aquest és el cas de Román Forns que a caball de les dècades dels 40 i 50 del segle passat va posar a la venda els models sota la marca Andorson.
Per tal de legalitzar la situació, la Asociación Nacional de Constructores de Aparatos de Radio, A.N.C.A.R. venia a aquests unes plaques que incloïen en el preu les corresponents taxes fiscals i que eren col·locades sobre el xassís de l’aparell. La fiabilitat daquests aparells generalment era inferior als receptors distribuïts per marques nacionals o estrangeres. No obstant, el seu preu al mercat era molt inferior i van tenir una gran acceptació.


El moble de fusta presentava força deteriorament per l’acció dels corcs que havien deteriorat el cercle del dial així com el perímetre de tota la part davantera i altres zones.
S’ha sotmès a un tractament anti-corcs consistent en productes químics per eliminar els que encara hi poguessin estar vius i posteriorment s’ha deixat en bossa hermètica durant quinze dies per garantir els efectes del producte.
Posteriorment s’han omplert els forats amb pasta de fusta i en algunes zones, amb la mateixa pasta, s’ha modelat les formes perdudes per l’acció d’aquest insecte.






















